SINTAXI
I FONÈTICA
1) Pel
que fa a la fonètica:
a)
La llengua de Llull ja presentà
confusió entre a i e àtones, que ja era normal, o entre o i u, fenomen molt més
tardà. Altres solucions són pròpies de Mallorca o bé són manlleus de l’occità
b)
De vegades s’observa la coexistència de
solucions fonètiques: vesí – vehí – veí < VICINU; veser – veher – veer <
VIDERE; noblesa – noblea < NOBILE + ITIA.
2) En
sintaxi:
La
sintaxi de les llengües romàniques primitives, era senzilla i limitada en
recursos. Però la sintaxi de Llull és força més evolucionada, ben estructurada
i amb un ús abundant d’oracions subordinades.
a)
Preferència pels pronoms forts en
funció de complement verbal (servir a vós).
b)
Hi ha un gust per la reiteració, que
sovint dóna lloc a una construcció similar a l’anomenat “acusatiu intern” de la
gramàtica llatina: “com hac vista la visió”, “parlar paraules”.
c)
Hi abunden les oracions compostes,
construïdes mitjançant l’ús d’infinitius directament subordinats a un verb
personal, l’ús abundant de la coordinació i de les oracions de relatiu i el
desplegament de tota mena de nexes de subordinació adverbial, que permeten
recollir multiplicitat de matisos lògics (causals, finals, concessius, etc.).
De vegades es reitera el nexe completiu que, en una mostra, no pas l’única,
d’aproximació al registre oral: “jo us prec que los pecadors qui amem la vostra
misericòrdia, que els perdonets”.
d)
d) L’ordre dels mots presenta
inversions freqüents: el subjecte rere el verb i de vegades al final de
l’oració, el complement directe davant el verb i aquest al final de l’oració si
no es vol donar relleu al subjecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada