CONTEXT CULTURAL RAMON LLULL

A Europa es van desenvolupar dos estils artístics:

• ART GÒTIC: L’art gòtic és l’estil predominat de la baixa edat mitjana europea, entre el segle XIII i XV. En l’illa de França es on van començar a construir les primeres catedrals gòtiques, i en el segle XIII es van començar a construir internacionalment.
• Característiques:

                  o   L’art apuntat.

o   Volta de creuaria.

o   Contraforts i arcbotants.

o   I els grans vitralls que permeten que entri la llum.

• Art romànic: aquest estil decorava les esglésies amb escultures i pintures religioses, que explicaven els fets sagrats de la Bíblia., perquè la majoria de la població era analfabeta, i les imatges es convertien en llibres on podrien aprendre sobre la religió. A mes de la seva funció didàctica, tenien una funció didàctica.
• Característiques:

o   Les esglésies es construïen en forma de creu llatina.

o   Voltes de canó.

o Contraforts sòlids per reforçar les parets.

o   Campanars a l'exterior. 

• La literatura més coneguda en l’edat mitjana és:
• La poesia trobadoresca: és un gènere literari on s'hi classifiquen les composicions poètiques fetes per els trobadors entre el segle XII i XIII. Es poesia culta, composta en llengua romànica, que reflectia les idees de la societat feudal: guerra, honor i amor. Era poesia escoltada i recitada pels joglars. 

CONTEXT SOCIAL RAMON LLULL

LA PIRÀMIDE FEUDAL

En el feudalisme, hi havien els poderosos que necessitaven homes fidels amb qui comptar, i en la organització del exercit en les guerres. 

-REI: Senyor feudal, que no podia protegir la població, ni mantenir un exercit. Però poder fer-ho van tenir que contar amb els nobles.

-DUCS, COMPTES I ALTRES PRELATS:

Habitaven en els castells i atenien terres i castells, els aconseguien terres a partir de guerres.

-CAVALLERS, SENYORS, BISBES I ABATS:

Eren els únics que sabien llegir i escriure, estudiaven i copiaven llibres a mà i vivien en monestir.

-SOLDATS, PAGESOS I SERFS:

Treballaven per la noblesa.

Importància en quan a fonètica i sintaxi

SINTAXI I FONÈTICA

1) Pel que fa a la fonètica:

a)    La llengua de Llull ja presentà confusió entre a i e àtones, que ja era normal, o entre o i u, fenomen molt més tardà. Altres solucions són pròpies de Mallorca o bé són manlleus de l’occità

b)   De vegades s’observa la coexistència de solucions fonètiques: vesí – vehí – veí < VICINU; veser – veher – veer < VIDERE; noblesa – noblea < NOBILE + ITIA.

2) En sintaxi:

La sintaxi de les llengües romàniques primitives, era senzilla i limitada en recursos. Però la sintaxi de Llull és força més evolucionada, ben estructurada i amb un ús abundant d’oracions subordinades.

a)    Preferència pels pronoms forts en funció de complement verbal (servir a vós).

b)   Hi ha un gust per la reiteració, que sovint dóna lloc a una construcció similar a l’anomenat “acusatiu intern” de la gramàtica llatina: “com hac vista la visió”, “parlar paraules”.

c)    Hi abunden les oracions compostes, construïdes mitjançant l’ús d’infinitius directament subordinats a un verb personal, l’ús abundant de la coordinació i de les oracions de relatiu i el desplegament de tota mena de nexes de subordinació adverbial, que permeten recollir multiplicitat de matisos lògics (causals, finals, concessius, etc.). De vegades es reitera el nexe completiu que, en una mostra, no pas l’única, d’aproximació al registre oral: “jo us prec que los pecadors qui amem la vostra misericòrdia, que els perdonets”.

d)   d) L’ordre dels mots presenta inversions freqüents: el subjecte rere el verb i de vegades al final de l’oració, el complement directe davant el verb i aquest al final de l’oració si no es vol donar relleu al subjecte.

Importància de Ramon Llull per la literatura i el lèxic

Importància de Ramon Lllull:

LITERATURA

Ramon Llull va ser el primer europeu que escrivia obres científiques, filosòfiques i teològiques en una llengua romànica. Ho escrivia amb la llengua del carrer per arribar més al poble. També va escriure obres en àrab i en llatí per arribar al poble cristià.

Ramon Llull va ser el primer que normalitzà i normativitzà el català. El model de llengua catalana actual. És considerat el primer gran escriptor de la llengua catalana d'abast universal i el creador de la llengua literària catalana. Va crear una trentena d'obres.

Llull va crear el seu propi personatge: un Ramon penitent, pobre, vell i menyspreat, que és presentat com l’home que ho ha donat tot per la fe, boig als ulls dels conformistes i dels descreguts, però savi als ulls de Déu.

Es caracteritza per escriure en prosa corrent i senzilla, però amb conceptes filosòfics elevats. En les seves obres en prosa, podem estudiar-hi l’evolució del català i l’aparició de noves formes de la terminologia teològica i fisiològica.

Ramon Llull és considerat el creador del català literari.

LÈXIC:

Ramon Llull, feia servir un lèxic precís, ric i clar (mots hereditaris de la llengua quotidiana), els cultismes llatins i mots derivats. En les seves obres en narrativa hi dominaven els popularismes, mentre que en obres filosòfiques o científiques hi predominen els cultismes. Molts dels popularismes que feia servir en Ramon Llull, encara són al català actual.

El que ha cridat més l’atenció en la llengua de Llull és l’extraordinari desenvolupament que presenta en el pla sintàctic. L’escassa presència d’occitanismes (paraules occitanes) no coincideix amb la llengua poètica de Ramon Llull, ja que és més fluïda.

EL lèxic de Llull consta d’unes set mil paraules, de les quals el 72% és de derivació popular, el 18% llatinismes, l’1% provençalismes, el 2% noms propis i el 7% lul·lismes. La distribució d’aquest material lexical no és, òbviament, homogènia, sinó que és predominant en les obres filosòfiques.

CONTEXT HISTÒRIC RAMON LLULL

FEUDALISME: 

 A l'edat Mitjana, a Europa occidental, es va implantar un sistema polític, econòmic i social, conegut com a feudalisme, que va sorgir quan es va desfer l'imperi de Carlemany i quan hi havia una situació de inestabilitat provocada per les invasions de diversos pobles. Els monarques, lliuraven les terres a senyors feudals, nobles o eclesiàstics i d'aquesta manera les governaren en nom seu. els regnes es dividien en petits territoris, on l'amo proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. 

EDAT MITJANA ALTA:

   Després de la caiguda de l'imperi Romà, al segle V, comença una etapa de grans transformacions i enfrontaments a Europa, fins al segle X.
L'amperador Carlemany, que son els reis dels Francs, a finals del s.VII i començament del IX va conquerir part d'Europa Occidental. Per governar el seu imperi, el va organitzar en petits territoris: COMTATS. Va establir les MARQUES: fronteres amb caràcter defensiu. 
Aquests territoris van estar governats pers COMTES: nobles que devien fidelitat al rei.

EDAT MITJANA BAIXA: 

-    A partir del segle XI disminueixen les guerres, i es desenvolupen tècniques de agrícoles per millorar la collita. A part de que les població va augmentar, la gent sanava a viure a les ciutats.

-    LA CIUTAT MEDIEVAL: Com que va augmentar la producció d'aliments, en el S.XI es va comercialitzar.  La major part de la població van deixar el cap per treballar en el comerç i l'artesania en les ciutats. Els artesans i comerciants que tenien el mateix ofici s'agrupaven en GREMIS, que tots ells vivien en un mateix carrer.